El veí del meu besavi
En poc més d'un any, han tancat dos establiments emblemàtics del barri de Sant Antoni. Casualment, ocupaven tots dos la mateixa cantonada, Tamarit-Urgell Besós Muntanya. Un és (o era... o seguirà sent, segons sembla ser) el Bar Amigó, les cloïsses més cèlebres del barri. Sembla ser que ja al segle XVIII hi havia una fonda pròxima a la Porta de Sant Antoni que bé podria ser l'origen del bar actual. El cas és que, a finals del segle XIX, quan es va construir el Mercat i al voltant va començar a aparèixer un barri, detentava la propietat el meu rebesavi, Bartomeu Amigó Torras, de qui va prendre el nom l'establiment. El següent propietari va ser-ne el fill, Bartomeu Amigó Ferreras, que va a arribar a presidir la Agremiación de Taberneros y Similares . En tenir només filles, i donada la cultura patriarcal de l'època (anys 40-50 del segle XX), el meu besavi va traspassar el bar, preservant el nom, Bar Amigó. Ignoro quants traspassos s'han succeït des de llavor...