L'innocent ciutadà
Quan era petit, sovint sentia el meu pare pronunciar l'expressió un innocent ciutadà , referint-se a alguna persona que, sin comerlo ni guisarlo, es veia implicat en algun marro. Més endavant, em va aclarir que aquella expressió havia quedat fixada a la família a partir d'una sèrie de cartes de protesta als diaris del meu besavi, Bartomeu Amigó Ferreras. Quan la meva àvia va haver d'abandonar, per motiu de l'edat, el pis on vivia, a la cantonada de Tamarit amb Urgell, més o menys a sobre del bar Amigó, vam haver de buidar el pis. Entre un plegat de fotos familiars va aparèixer un conjunt on es podia apreciar el meu besavi amb un conjunt de persones, amb formes de vestir molt variades, denotant una extracció social diversa, fins i tot algun uniformat... d'entre les quals destacava un senyor gran amb cara de no tenir gaire salut...