Història de proximitat

Quan era petit, sovint sentia el meu pare pronunciar l'expressió un innocent ciutadà , referint-se a alguna persona que, sin comerlo ni guisarlo, es veia implicat en algun marro. Més endavant, em va aclarir que aquella expressió havia quedat fixada a la família a partir d'una sèrie de cartes de protesta als diaris del meu besavi, Bartomeu Amigó Ferreras.  Quan la meva àvia va haver d'abandonar, per motiu de l'edat, el pis on vivia, a la cantonada de Tamarit amb Urgell, més o menys a sobre del bar Amigó, vam haver de buidar el pis. Entre un plegat de fotos familiars va aparèixer un conjunt on es podia apreciar el meu besavi amb un conjunt de persones, amb formes de vestir molt variades, denotant una extracció social diversa, fins i tot algun uniformat... d'entre les quals destacava un senyor gran amb cara de no tenir gaire  salut...  

En poc més d'un any, han tancat dos establiments emblemàtics del barri de Sant Antoni. Casualment, ocupaven tots dos la mateixa cantonada, Tamarit-Urgell Besós Muntanya.  Un és (o era... o seguirà sent, segons sembla ser) el Bar Amigó, les cloïsses més cèlebres del barri. Sembla ser que ja al segle XVIII hi havia una fonda pròxima a la Porta de Sant Antoni que bé podria ser l'origen del bar actual. El cas és que, a finals del segle XIX, quan es va construir el Mercat i al voltant va començar a aparèixer un barri, detentava la propietat el meu rebesavi, Bartomeu Amigó Torras, de qui va prendre el nom l'establiment. El següent propietari va ser-ne el fill, Bartomeu Amigó Ferreras, que va a arribar a presidir la Agremiación de Taberneros y Similares . En tenir només filles, i donada la cultura patriarcal de l'època (anys 40-50 del segle XX), el meu besavi va traspassar el bar, preservant el nom, Bar Amigó. Ignoro quants traspassos s'han succeït des de llavor...